Revetla de Sant Joan

Epa, si hem sortit al diari! Va ser ja fa uns dies, a la ballada de Xaloc de la Revetla de Sant Joan. La gràcia és que, com que sa ballada era just després de la classe, van venir molts compis de classe, i la veritat és que va estar molt bé.

Ja ha arribat l'estiu...

...i es nota a l'hora de ballar, la setmana passada ho vaig passar fatal a Santa Margalida amb els calçons llargs. Potser tenia que veure també que, per la pluja, estàvem dins un poliesportiu i no a l'aire lliure, però m'he passat definitivament als pantalons curts, quina diferència... :-)

Primera bullanguera!

Fa estona que no escric res, però és que darrerament estic gairebé tots els caps de setmana fora de Mallorca i, clar, ha decaigut un poc el meu ritme de ballades. De totes formes, de tant en quant en cau alguna, i fa unes setmanes vaig poder cumplir una promesa que li havia fet a una bona amiga i compi de ball: si ella deixava de fumar, jo sortiria amb ella a una bullanguera (que tenint en compte el meu nivell, no és moco de pavo...).

El cas és que finalment ho vaig fer a la ballada que va fer Xaloc a Cala d'Or fa unes setmanes. La veritat és que podria haver anat pitjor: tot i que l'entrada va ser un poc d'aquella manera, vaig aguantar el tipo (també na Rosa es va portar i no em va fer dolenties) i, afortunadament, em van treure aviat :-). Per a major humiliació pública, em van gravar el vídeo i ja està a Youtube:



Mai havia estat tan content de la poca qualitat de les càmeres dels mòbils, entre això i que era fosc, encara podré mantenir l'anonimat :-)

Ball de bot a Youtube

Fent voltes a Youtube cercant vídeos de ball de bot m'he trobat un de concret, que és una jota molt moguda (per qualque cosa es diu "jota maleita") i molt ben ballada. No conec als balladors més que de vista a qualque ballada, però el dia que jo balli així ja podré morir tranquil :-)

Fandango menorquí

Recentment a classe de ball de bot hem començat amb el fandango menorquí, que era un dels balls "importants" que em faltava per aprendre. La veritat és que, de moment, la cosa no em convenç massa, ja que és un tipus de ball que no acab d'ubicar bé.

El que vull dir és que la resta de balls tenen una idiosincràsia/propòsit/personalitat molt definida: la jota és el ball "fiestero" per excel·lència, el fandango mallorquí és tot elegància, i el bolero és un ball molt versàtil, ja que depenent de la música tant pot ser el ball més romàntic i elegant del món com el catxondeo més exagerat. Ara bé, on ubicam al fandango menorquí? No és un ball particularment elegant, com sí ho és el mallorquí. Sí que és bastant mogut i es podria dir que alegre, però tampoc res de l'altre món, i ni de bon troç com una jota.

Potser tot és un tema de què estic començant, i fins que no dugui un poc de rodatge no l'apreciaré com toca, però, el que és ara mateix, el fandango menorquí és un ball que em deixa bastant fred.

Dia de les Illes Balears

Tremenda ballada vàrem tenir dissabte pel dia de les Illes Balears, gairebé tot el dia de ball: Xaloc i Revetlers al matí, i Herbes Dolces i Música Nostra al capvespre. Com es pot veure, el nivell dels grups va ser altíssim, i hi havia molt bon ambient. L'únic problema va ser el disseny un tant... peculiar de les rajoles de Ses Voltes, amb forats a algunes zones, i que quedaran molt estètics però que van provocar qualque ensurt.

Tan bé m'ho vaig passar que no vaig aturar ni per fer una mísera foto, o sigui que aquesta entrada quedarà un poc pelada...

Tancament de l'escola de flabiol i xeremies de Palma

Aquests dies s'ha publicat als diaris una carta de n'Antònia, una compi flabiolera, referent al tancament fa uns mesos de l'Escola municipal de flabiol i xeremies de Palma, que ens ha deixat "orfes" a molts que estàvem aprenent a sonar.

No deixa de ser irònic que una de les primers mesures d'un govern que contínuament parla del seu compromís amb la defensa de la cultura popular hagi estat precisament tancar l'escola de flabiol i xeremies. I és més greu encara quan, els mateixos que ara han tancat l'escola, durant la campanya electoral feien una ballada a cada mítin, i anaven per Palma acompanyats d'un xeremier i un flabioler per demanar el vot.

Personalment m'ha resultat molt decebedora tota la situació. En qualsevol cas, n'Antònia expressa molt bé el sentir dels que ens hem quedat a l'estacada amb aquest tancament, de manera que pos a continuació la carta sencera:

Ara ja no puc callar més, a rel de l'article publicat sobre el tancament de l'Escola de Xeremies, flabiol i tamborí. L'emprenyadura m'ha revingut "com sa xua des verro". Per què han de tancar una cosa que funcionava bé? Per què ni tan sols ho han tret a concurs? Simplement "eliminat".

Després llegeixes el programa de Festes de Sant Sebastià i ens xerren de "festes populars, que es viuen al carrer", "festes profundament arrelades". Però no se n'adonen que "ses arrels", perquè visquin, les hem de "regar" amb escoles com la que ja teníem? Que ses tradicions per seguir endavant les han d'alimentar de més gent que vol aprendre?

Sí, hem d'integrar a tothom, però també hem d'anar alerta de no "desintegrar" lo nostro. Per què si "Sa Festa" ha de tenir independència de qui governi, és tan evident que, tanmateix, esdevé la principal o l'única causa de que es tanqués l'Escola de Xeremies? La música ha de tenir mil colors, manco "color polític".

Veig que en el Piromusical hi havia xeremiers, i també sortiren en el Pregó. Què vos pensau, que toquen per inspiració divina? O perquè han fet "un taller"? No senyors, és molta dedicació i ganes d'aprendre. Què feim ara els que no tenim ni tan sols l'oportunitat d'intentar-ho?

Després de telefonar a l'Ajuntament de Palma des del mes de setembre, la contesta era "no sabem res", "hi ha d'haver concursos", "torna a telefonar la setmana que ve"... I a partir d'aquí una petita "diàspora", "sálvese quien pueda" i com sempre n'hi ha pels que baden, jo mateixa m'he quedat amb un tamborí i un flabiol que vaig comprar amb molta il·lusió i ganes, i que ara ningú m'ensenyarà a tocar.

Ja no tenc temps ni ganes d'anar a un conservatori, tampoc per part de s'Ajuntament ens donaren cap sortida i, lo pitjor de tot, he perdut la fe i l'esperança. És això el que volem?

Senyors, me pareix fantàstic que posin una biblioteca a la Sala Corba de s'Escorxador, però Escola de Xeremies, la podem fer a s'aula d'una escola, com ja fèiem l'any passat. Tot són excuses, però per jo i altres companys, no ens serveixen per aprendre a tocar.

Crec que des de s'Ajuntament de Palma "no són un torrent, que ja no pot tornar enrera", són a temps de rectificar. PER FAVOR!, tornau-mos l'il·lusió, regau ses arrels, manteniu ses tradicions, tornau-mos L'ESCOLA DE XEREMIES, FLABIOL I TAMBORÍ.

Els meus amics en diuen que fer una carta, tanmateix, és "fer reixes dins s'aigo", però crec que a l'Ajuntament de Palma l'hi pot servir per tornar a pensar-ho.

Dos dies, dues ballades

Un bon cap de setmana de ballades, sí senyor. Això sí, amb contrasts de temperatura radicals: si dissabte vespre gairebé ens congelàrem a Els Garrovers, el diumenge matí a S'Indioteria va fer un bon soleiet...

En qualsevol cas, dues bones ballades, amb grups que sonaren molt bé, molt de lloc per ballar i molt bon rotllo.

Ballada a Sóller

Tremenda ballada aquest diumenge passat a Sóller per celebrar els 40 anys d'Aires Sollerics. Es nota que ha decaigut la freqüència de ballades des de Sant Antoni/Sant Sebastià, perquè a Sóller hi havia una gentada.

La cosa va durar gairebé tot el dia, amb 6 grups o aíxí, i va haver de tot, però en general va estar molt bé, a més amb bastant de lloc i molt bon rotllo. El temps va acompanyar, ja que tot i fer un poc de fred, també feia sol... com a mínim al matí.

Un esdeveniment així requeria dur sa càmera de fotos en lloc de la cutre-càmera del mòbil, així que vaig aprofitar que encara no sé ballar fandangos menorquins per fer quatre fotos (i algun vídeo també, ja els penjaré a Youtube). L'àlbum de Flickr es pot veure aquí.

Ballant a Sencelles

Després d'una setmana sense ballar per viatges diversos, ahir vespre vaig tornar a la càrrega amb una balladeta a Sencelles, i a més amb Xaloc, que són paraules majors. Va ser un dilema, perquè per temes d'horari havia de triar entre anar a classe de ball o anar a la ballada, però finalment va tirar més Xaloc.

La ballada va estar molt bé, tot i que no havia massa espai per ballar i jo anava un poc rovellat després de tanta inactivitat. Però bé, això és qüestió de rodatge...

Ni fu ni fa

Cap de setmana irregular en quant a ballades. La cosa va començar malament el divendres, ja que em vaig confondre d'hora i vam arribar a Llucmajor quan la cosa ja gairebé acabava. El dissabte es notava que molta gent era a Barcelona, perquè tant a la Plaça d'Espanya com el vespre a Santa Pagesa no coneixia massa cares. La veritat és que varen ser ballades un poc fluixes, ja que en els dos casos hi havia molt poc lloc i molta gent.

Afortunadament la cosa es va arreglar el diumenge matí a Ses Voltes. No sé què passava darrerament, que per una cosa o una altra les ballades allà mai m'acabaven d'anar bé, però ahir va anar tot rodat: molt d'espai, bona temperatura (massa i tot, feia una calorada) i sobre tot que es varen apuntar un munt de compis de sa classe de ball, que sempre és més divertit.

A veure si dura la ratxa, tot i que sembla que el ritme de ballades comença a decaure un poc després de tanta festa...

Agenda del cap de setmana

Es presenta interessant aquest cap de setmana, amb un munt de ballades, i a més bastant a propet... Primer tenim Xaloc a Llucmajor el divendres, i dissabte podem fer marató non-stop: Caliu a la Pça Espanya a les 18:30, Herbes Dolces a Santa Pagesa a les 20:30, i un altre pic Xaloc a Gènova a les 22h. I si qualcú encara té forces després d'això, el diumenge matí ballada a Ses Voltes.

No sé si aniré a totes, però un parell cauran segur. En qualsevol cas, m'agrada comprovar com, tot i haver passat Sant Antoni i Sant Sebastià, el ritme no decau.

Normalitat o malaltia

M'estic començant a preocupar. És normal, a un dia sense ballades, agafar el cotxe amb uns amics i posar-se a ballar a un descampat, tirant de CDs? Tenint en compte a més que duim una setmana bastant intensa en aquest sentit, no m'acaba de semblar una cosa pròpia de gent mentalment saludable.

Això sí, els caretos de sa gent que passava i es quedava mirant en pla "què fan aquests anormals?" van ser impagables... :-)

Quina setmana...

Uf, aquesta setmana passada, entre Sant Antoni i Sant Sebastià, ha estat tremenda en quant a ballades... Crec que, entre ballades i classes, només ha hagut un dia en una setmana i mitja que no he anat a ballar.

Ja ni me'n record de totes a les que he anat, però record, per exemple, la de Sa Pobla de diumenge passat que va estar molt bé i, com no, la de Muro de dimecres, absolutament espectacular per una conjunció gairebé perfecta d'espai ample, bona música i bona parella. Això sí, haver d'anar a fer feina al dia següent després d'haver fet gairebé les 03:00h també és bastant dolorós...

Estic content perquè he après un munt de coses en bastants pocs dies. No només un parell de punts de jota nous (coses de ballar amb una parella que en sap molt més que tu i et fa dolenties :-) ), sinó que el fandango mallorquí ara em resulta bastant més fàcil. Encara em falta molt per aprendre però al menys, pel que fa al poc que sé, he passat de la fase d'estar pensant continuament on he de posar cada peu a, directament, ballar-lo amb una certa naturalitat.

Ara només esper no tenir seqüeles quan passin les festes i decaigui el número de ballades, que el cos s'acostuma a aquest ritme i no sé si deixar-ho de cop serà bo... :-)

Revetla de Sant Sebastià (i II)

Avui que ja és dimarts i ens hem (mig) recuperat de Sant Sebastià, es pot fer un poc d'avaluació de com ha anat. La veritat és que, tot i que tenia els meus dubtes, puc dir que han estat unes festes molt bones.

La revetla de dissabte va estar sorprenentment bé. Vàrem arribar a la plaça Major quan feia poc que havia començat el combat de gloses, que la veritat és que va ser molt divertit. Els glossadors van estar força inspirats, i donaren molta canya, tant entre ells mateixos com als polítics presents (inclòs el president Antich, a qui van fer pujar i tot a fer una "espècie" de glosa). Després d'això, va començar la torrada, que comparada amb altres anys crec que va ser considerablement més fàcil i sense tantes aglomeracions.

Els concerts trob que van estar molt bé. Tot i que no coneixia a gairebé ningú (sóc un poc inculte musicalment, què hi farem), vam fer una volta per tots i a tots ens aturàrem una estona perquè sonaven francament bé. Les noves incorporacions, com la música electrònica, nova d'enguany, van ser una bona pensada, tot i que vaig trobar a faltar qualque concert un poc latino, en pla salsa/merengue. Amb tota la inmigració que tenim per aquí trob que podria donar molt d'ambient, i seria ben divertit.

Una cosa que es va notar és que enguany no hi havia cap súper-estrella mediàtica, i així es podia caminar fàcilment per tot el recorregut, no com a altres anys que la plaça Major era un tapó i s'havia de fer una volta per arribar a la resta de places. Ho trob molt encertat, al cap i a la fi el dia abans hi havia el concert dels 40 Principales.

I sobre el correfoc... falten adjectius. Això són unes festes com toca, amb un espectacle arrelat a la cultura d'aquí i, sobre tot, participatiu. Res a veure amb l'aiguafoc d'altres anys, que consistia bàsicament en mirar cap a dalt 15 minuts, i a casa. Això varen ser 4h d'espectacle, amb una ambientació de Palma espectacular, amb els llums apagats i tot ple de foc. Els dimonis van estar genials, i les bèsties... bestials :-).

Estic especialment content de que tot sortís bé pels organitzadors, que ja s'ho mereixien després de tota la porqueria que havien hagut d'aguantar per part de determinat diari en les darreres setmanes. De fet, la crònica de dilluns de El Mundo (ups, ja he dit quin era, jeje) sobre el correfoc té un punt important de patetisme, ja que volen criticar, però no poden deixar de reconèixer que l'espectacle va ser una passada...

Bé, en definitiva, que han estat unes grans festes de Sant Sebastià, notablement millors a les d'altres anys. Esperem que la tendència continui, especialment pel que fa al correfoc, que és un salt qualitatiu brutal que no s'hauria de perdre.

Revetla de Sant Sebastià

Ahir va ser la revetla de Sant Sebastià, i enguany prometia, ja que finalment es va confirmar el rumor de què el ball de bot seria a la Plaça Major. Finalment aquesta notícia es va descafeinar un poquet quan vàrem saber dues coses: que enguany només tocaria Música Nostra enlloc dels quatre grups d'altres anys, i a més la cosa començaria tirant a tardet. Però bé, no cada dia es pot ballar a la Plaça Major, o sigui que encara pintava bé.

El cas és que finalment la cosa tampoc no va ser com per tirar cohets... En primer lloc, em vaig confondre d'hora i, encara que jo tenia entès que fins les 01:00h no començaria Música Nostra, es veu que van començar bastant abans, i a les 0:00h ja feia estona que tocaven, o sigui que just vaig poder ballar un parell de cançons. A més d'això, hi havia tal quantitat de gent a la plaça que es feia complicat això de ballar.

En qualsevol cas, sí que van haver coses dignes de menció, com la bullanguera final, que va ser espectacular tant pel ritme frenètic de gent com pel nivellasso dels que hi participaren. Realment va ser una passada, però també fa que un sigui més conscient del que li queda encara per aprendre per tal de fer aquestes filigranes... Bé, qui ho sap, tenint en compte que l'any passat a Sant Sebastià només ballava boleros (i ben senzillets), potser l'any que ve m'atreviré a sortir a sa bullanguera i tot...

Començam!

Bé, diuen que és de ben educats presentar-se en arribar, o sigui que allà va: som en Jesús, un ballador (o qualque cosa semblant) i flabioler (o més aviat "projecte de"). Fa bastant poc que m'ha pegat per ficar-me dins tot aquest bullit del folklore balear, però m'ha pegat tant fort que ja hi ha gent que em diu que m'he contagiat de "folkloritis", d'aquí el nom del blog.

La idea és contar aquí les meves peripècies en aquest món, tant pel que fa al ball de bot en general com sobre el flabiol. Ja veurem què surt...