Ni fu ni fa

Cap de setmana irregular en quant a ballades. La cosa va començar malament el divendres, ja que em vaig confondre d'hora i vam arribar a Llucmajor quan la cosa ja gairebé acabava. El dissabte es notava que molta gent era a Barcelona, perquè tant a la Plaça d'Espanya com el vespre a Santa Pagesa no coneixia massa cares. La veritat és que varen ser ballades un poc fluixes, ja que en els dos casos hi havia molt poc lloc i molta gent.

Afortunadament la cosa es va arreglar el diumenge matí a Ses Voltes. No sé què passava darrerament, que per una cosa o una altra les ballades allà mai m'acabaven d'anar bé, però ahir va anar tot rodat: molt d'espai, bona temperatura (massa i tot, feia una calorada) i sobre tot que es varen apuntar un munt de compis de sa classe de ball, que sempre és més divertit.

A veure si dura la ratxa, tot i que sembla que el ritme de ballades comença a decaure un poc després de tanta festa...

Agenda del cap de setmana

Es presenta interessant aquest cap de setmana, amb un munt de ballades, i a més bastant a propet... Primer tenim Xaloc a Llucmajor el divendres, i dissabte podem fer marató non-stop: Caliu a la Pça Espanya a les 18:30, Herbes Dolces a Santa Pagesa a les 20:30, i un altre pic Xaloc a Gènova a les 22h. I si qualcú encara té forces després d'això, el diumenge matí ballada a Ses Voltes.

No sé si aniré a totes, però un parell cauran segur. En qualsevol cas, m'agrada comprovar com, tot i haver passat Sant Antoni i Sant Sebastià, el ritme no decau.

Normalitat o malaltia

M'estic començant a preocupar. És normal, a un dia sense ballades, agafar el cotxe amb uns amics i posar-se a ballar a un descampat, tirant de CDs? Tenint en compte a més que duim una setmana bastant intensa en aquest sentit, no m'acaba de semblar una cosa pròpia de gent mentalment saludable.

Això sí, els caretos de sa gent que passava i es quedava mirant en pla "què fan aquests anormals?" van ser impagables... :-)

Quina setmana...

Uf, aquesta setmana passada, entre Sant Antoni i Sant Sebastià, ha estat tremenda en quant a ballades... Crec que, entre ballades i classes, només ha hagut un dia en una setmana i mitja que no he anat a ballar.

Ja ni me'n record de totes a les que he anat, però record, per exemple, la de Sa Pobla de diumenge passat que va estar molt bé i, com no, la de Muro de dimecres, absolutament espectacular per una conjunció gairebé perfecta d'espai ample, bona música i bona parella. Això sí, haver d'anar a fer feina al dia següent després d'haver fet gairebé les 03:00h també és bastant dolorós...

Estic content perquè he après un munt de coses en bastants pocs dies. No només un parell de punts de jota nous (coses de ballar amb una parella que en sap molt més que tu i et fa dolenties :-) ), sinó que el fandango mallorquí ara em resulta bastant més fàcil. Encara em falta molt per aprendre però al menys, pel que fa al poc que sé, he passat de la fase d'estar pensant continuament on he de posar cada peu a, directament, ballar-lo amb una certa naturalitat.

Ara només esper no tenir seqüeles quan passin les festes i decaigui el número de ballades, que el cos s'acostuma a aquest ritme i no sé si deixar-ho de cop serà bo... :-)

Revetla de Sant Sebastià (i II)

Avui que ja és dimarts i ens hem (mig) recuperat de Sant Sebastià, es pot fer un poc d'avaluació de com ha anat. La veritat és que, tot i que tenia els meus dubtes, puc dir que han estat unes festes molt bones.

La revetla de dissabte va estar sorprenentment bé. Vàrem arribar a la plaça Major quan feia poc que havia començat el combat de gloses, que la veritat és que va ser molt divertit. Els glossadors van estar força inspirats, i donaren molta canya, tant entre ells mateixos com als polítics presents (inclòs el president Antich, a qui van fer pujar i tot a fer una "espècie" de glosa). Després d'això, va començar la torrada, que comparada amb altres anys crec que va ser considerablement més fàcil i sense tantes aglomeracions.

Els concerts trob que van estar molt bé. Tot i que no coneixia a gairebé ningú (sóc un poc inculte musicalment, què hi farem), vam fer una volta per tots i a tots ens aturàrem una estona perquè sonaven francament bé. Les noves incorporacions, com la música electrònica, nova d'enguany, van ser una bona pensada, tot i que vaig trobar a faltar qualque concert un poc latino, en pla salsa/merengue. Amb tota la inmigració que tenim per aquí trob que podria donar molt d'ambient, i seria ben divertit.

Una cosa que es va notar és que enguany no hi havia cap súper-estrella mediàtica, i així es podia caminar fàcilment per tot el recorregut, no com a altres anys que la plaça Major era un tapó i s'havia de fer una volta per arribar a la resta de places. Ho trob molt encertat, al cap i a la fi el dia abans hi havia el concert dels 40 Principales.

I sobre el correfoc... falten adjectius. Això són unes festes com toca, amb un espectacle arrelat a la cultura d'aquí i, sobre tot, participatiu. Res a veure amb l'aiguafoc d'altres anys, que consistia bàsicament en mirar cap a dalt 15 minuts, i a casa. Això varen ser 4h d'espectacle, amb una ambientació de Palma espectacular, amb els llums apagats i tot ple de foc. Els dimonis van estar genials, i les bèsties... bestials :-).

Estic especialment content de que tot sortís bé pels organitzadors, que ja s'ho mereixien després de tota la porqueria que havien hagut d'aguantar per part de determinat diari en les darreres setmanes. De fet, la crònica de dilluns de El Mundo (ups, ja he dit quin era, jeje) sobre el correfoc té un punt important de patetisme, ja que volen criticar, però no poden deixar de reconèixer que l'espectacle va ser una passada...

Bé, en definitiva, que han estat unes grans festes de Sant Sebastià, notablement millors a les d'altres anys. Esperem que la tendència continui, especialment pel que fa al correfoc, que és un salt qualitatiu brutal que no s'hauria de perdre.

Revetla de Sant Sebastià

Ahir va ser la revetla de Sant Sebastià, i enguany prometia, ja que finalment es va confirmar el rumor de què el ball de bot seria a la Plaça Major. Finalment aquesta notícia es va descafeinar un poquet quan vàrem saber dues coses: que enguany només tocaria Música Nostra enlloc dels quatre grups d'altres anys, i a més la cosa començaria tirant a tardet. Però bé, no cada dia es pot ballar a la Plaça Major, o sigui que encara pintava bé.

El cas és que finalment la cosa tampoc no va ser com per tirar cohets... En primer lloc, em vaig confondre d'hora i, encara que jo tenia entès que fins les 01:00h no començaria Música Nostra, es veu que van començar bastant abans, i a les 0:00h ja feia estona que tocaven, o sigui que just vaig poder ballar un parell de cançons. A més d'això, hi havia tal quantitat de gent a la plaça que es feia complicat això de ballar.

En qualsevol cas, sí que van haver coses dignes de menció, com la bullanguera final, que va ser espectacular tant pel ritme frenètic de gent com pel nivellasso dels que hi participaren. Realment va ser una passada, però també fa que un sigui més conscient del que li queda encara per aprendre per tal de fer aquestes filigranes... Bé, qui ho sap, tenint en compte que l'any passat a Sant Sebastià només ballava boleros (i ben senzillets), potser l'any que ve m'atreviré a sortir a sa bullanguera i tot...

Començam!

Bé, diuen que és de ben educats presentar-se en arribar, o sigui que allà va: som en Jesús, un ballador (o qualque cosa semblant) i flabioler (o més aviat "projecte de"). Fa bastant poc que m'ha pegat per ficar-me dins tot aquest bullit del folklore balear, però m'ha pegat tant fort que ja hi ha gent que em diu que m'he contagiat de "folkloritis", d'aquí el nom del blog.

La idea és contar aquí les meves peripècies en aquest món, tant pel que fa al ball de bot en general com sobre el flabiol. Ja veurem què surt...